DE SOFIA A KARS

Kars és una ciutat de províncies que està en el seu màxim esplendor durant l’hivern. És aleshores quan moltes famílies turques s’hi atansen per poder gaudir de la neu i el del seu espectacular llac glaçat –el Çildir Golü, a menys de mitja hora de la ciutat, direcció nord-est-, un llac sobre del qual s’organitzen curses, activitats i concursos de pesca. L’orografia de la ciutat i la seva alçada – clima continental, fred intens, extrem oriental- fa que, per als turcs, Kars reuneixi les condicions perfectes per fugir de la rutina i passar uns dies en un indret singular. Jo hi he aterrat la primera setmana d’agost, quan la pols cobreix els carrers i el blanc de la neu ni tan sols s’insinua. Fa calor d’estiu i la gent sembla suportar-ho amb certa resignació. Ho he comprovat després d’un esmorzar ben turc (cafè soluble, olives negres, panets de diferents classes i formatges blancs i insípids), quan he fet una petita volta pel veïnat. El centre de la ciutat és una quadrícula de carrers plen...

  El despertar al tren ha estat el millor despertar dels darrers anys. O segles.   He dormit tota la nit seguida, com feia temps que no passava, deixant-me portar pel ritme del suau tric-trac del comboi nocturn, i quan he obert un ull, ja eren quarts de nou. Quin gust. He dormit a la llitera de baix, amb el cap més a prop de la porta del compartiment i els peus tocant al gran finestral. Des d’allà estirat, encara amb la son enganxada al cos, el primer que els meus ulls han vist han estat unes precioses muntanyes punxegudes esgarrapades per les ungles d’un congost vermell, un sol brillant i altiu pintant de llum el dia i un cel blau com un diamant de sal marina. El paisatge kàrstic, sec i alegre, punxegut i ple de vida, ple de contrastos, s’ha projectat davant meu dins del marc de l’enorme finestral als peus del llit, com una gran producció en Cinemascope i amb la majestuositat de les grans ocasions, talment com si avui fos dia d’estrena i s’hagués desplegat l’estora vermell...