DE SOFIA A KARS

M’he llevat amb l'energia pròpia del darrer dia del viatge. És, sens dubte, una energia diferent de la que t'acompanya el dia que l'inicies, dia d'emocions i saltirons a l'ànima, i totalment allunyada de l'energia del dia zero, el dia en què -mesos abans- et lleves imaginant-te el viatge, somiant-lo, acaronant-lo i somrius per sota el nas sabent que aquell pensament ja ha arrelat dins teu, ha agafat vida pròpia i anirà creixent i creixent fins que tard o d'hora acabis anant-hi. He canalitzat l'energia de l'adéu en recollir i fer la bossa. Mentre ho feia, el sol omnipotent entrava inclement per la finestra i la temperatura de l’habitació anava creixent minut a minut. M’hi he atansat per ajustar una mica el porticons i mitigar la calor i aleshores ho he recordat tot, de cop i volta, com si una onada m'hagués sorprès jugant a la sorra a la vora del mar i m’hagués deixat xop de dalt a baix, emportant-se el meu castell. Els ocells. He tornat a obr...

Darrer dia de viatge i la promesa intacta de gaudir de la ciutat provinciana, plena de secrets.  M'he llevat pensant amb els companys de viatge del Dogu Exprés. Me’ls imagino centenars de quilòmetres al nord, trepitjant terra georgiana: només baixar del tren van fugir de la ciutat sense tan sols tastar-la, com qui deixa abandonat un amant abans de la primera nit. Penso en ells i em ve al cap un d'aquells debats eterns que es reprodueixen en la literatura i la Història de viatges, des d’Heròdot a Theoroux, passant per Ibn Batutta, Marco Polo o Kapuscinki, i que sobrevola un dels grans interrogants dels viatgers, tracant de respondre la prgunta: m'hi quedo i segueixo avançant? I és que el viatge és també triar, escollir i renunciar, com la vida mateixa. I si marxes, si passes de llarg, segur que et perds vides, paratges i cançons, segur que et perds indrets que t’haguessin esgarrapat l’ànima i deixes de conèixer gent que t’hagués fet un forat al cor. Perds l’oportunitat, n de...